Tipus de formigó i per a què s’utilitzen
Sabies que existeixen diferents tipus de formigó? Encara que aquest material s’hagi convertit en un dels més empleats de la construcció gràcies a la seva versatilitat i resistència, encara és un gran desconegut per a moltes persones. Per això en aquest article t’explicarem les diferents classes que et pots trobar, i també farem un repàs a quina és la utilitat de cadascuna d’elles.
Els tipus de formigó
A continuació et detallem els principals tipus de formigó i els seus usos.
Formigó armat, un dels tipus de formigó més utilitzats
En l’actualitat, qualsevol obra de gran envergadura necessita les interessants prestacions d’aquesta mena de formigó. La seva característica principal és que no sols està format per aigua, ciment, àrid i sorra, que són els compostos del formigó tradicional. A més, incorpora acer corrugat, el gruix del qual varia en funció de les necessitats.
Però, per què s’afegeixen aquests reforços d’acer? La raó principal és l’escassa resistència natural del formigó a la tracció. Si bé aquest material és capaç de suportar una gran compressió sense trencar-se, quan s’inclouen forces de tracció la seva resistència disminueix un 90%. L’acer, d’altra banda, té la capacitat per a suportar fins a 7000 kg per centímetre quadrat. Així, tots dos formen una unió molt útil quan es tracta de fer estructures com a edificis, petits ponts, etc.
Formigó pretesat
Podríem considerar aquest tipus de formigó com una evolució de l’anterior. I és que incorpora els mateixos materials. No obstant això, en aquest cas, la seva principal diferència radica en la tensió de l’acer, i d’aquí el seu nom. Un dels usos més habituals, i que s’utilitza a gran escala en la construcció d’habitatges, és per a fabricar bigues o biguetes. Però també s’usa en les obres de ponts i viaductes, o en qualsevol altra construcció en la qual les forces de tracció i les càrregues reflectides en el projecte tècnic siguin molt elevades.
I és que aquest formigó, que s’acobla normalment en una fàbrica i després es transporta fins al lloc de muntatge, té una característica especial. I és que l’acer es tiba a uns valors preestablerts abans d’abocar el formigó sobre ell. D’aquesta forma, s’incrementa encara més la capacitat portant del formigó i li confereix unes característiques de resistència úniques.
Formigó cel·lular o alleugerit
El formigó cel·lular és un dels tipus de formigó més especials. De fet, és l’oposat als anteriors. La seva utilitat principal és la de minimitzar el pes que ha de suportar l’estructura sobre la qual se sosté. Per tant, és emprat en cobertes o forjats de construccions antigues, que en moltes ocasions no són capaces de suportar molt més pes. Però també s’utilitza en la decoració, i en construccions en les quals la capacitat portant no recau sobre el propi formigó.
I és que la seva principal diferència amb els anteriors radica en la seva composició. Se substitueix l’àrid per altres agregats de molt menys pes, com per exemple l’argila expandida, la perlita o la vermiculita. Aquestes roques, d’origen volcànic, tenen una gran quantitat d’aire en el seu interior. I això no sols fa que el resultat final sigui molt més lleuger (l’estalvi total pot oscil·lar entre un 10 i un 85% del pes del formigó tradicional). També s’aconsegueix una major eficiència tèrmica i acústica.
Formigó projectat
En els darrers anys, ha començat a popularitzar-se el formigó projectat. La seva composició no es diferencia molt de la del tradicional. Aigua, àrid, ciment i sorra es barregen en la proporció adequada per a formar una massa de gran consistència, però sí que s’incorpora un interessant afegit que fa més difícil que es desprengui quan s’aplica sobre un suport horitzontal.
Perquè aquest formigó se sol reforçar amb fibra de vidre. Un material que afegeix una major resistència a la barreja i que també ajuda a la seva estabilitat en projectar-la. Per a aquest treball el que s’usa és una màquina que llença el formigó a gran velocitat i s’usa principalment en llocs com a parets i sostres de túnels, o també en piscines. És un formigó molt versàtil i ràpid de treballar.
Existeix el formigó ignífug?
El formigó, gràcies a les seves propietats naturals, té una gran capacitat per a suportar el foc. Però quan s’enfronta a temperatures superiors als 400 graus de forma sostinguda, la seva resistència pot veure’s seriosament afectada. I és en aquestes situacions en les quals cal buscar solucions alternatives per a protegir-ho. No existeix el formigó ignífug, però es pot ignifugar. Per a això, hi ha diverses alternatives de PPCI (Protecció Passiva Contra Incendis) per a la protecció d’estructures de formigó:
- Morter de perlita i vermiculita: Aquest recobriment és lleuger i ofereix una excel·lent protecció tèrmica.
- Pintura ablativa: Aquest recobriment aïlla el formigó de la calor extrema, reduint la transferència de calor a l’estructura.
- Morter de llana de roca: Aquest material combina propietats ignífugues i d’aïllament acústic.
El formigó és un material clau en la construcció moderna, i els diferents tipus de formigó ofereixen solucions específiques per a qualsevol necessitat. A més, la possibilitat de millorar la seva resistència al foc mitjançant tècniques d’ignifugació assegura la seva durabilitat en condicions extremes.
