Què és un pont tèrmic i com es facilita el seu trencament?

Un pont tèrmic és una zona determinada de l’envolupant d’una edificació, a través de la qual es transmet amb major facilitat la calor, en comparació amb altres zones de la façana o la coberta.

El Codi Tècnic de l’Edificació defineix el pont tèrmic com una variació de la uniformitat de la construcció, tant si és per un canvi en el gruix del tancament o dels materials d’aquest, pels elements constructius amb diferent conductivitat tèrmica, etc, que comporten una disminució de la resistència tèrmica respecte a la resta del tancament.

En definitiva, un pont tèrmic sorgeix en determinades interaccions, que veurem més endavant, en les quals es produeix una pèrdua de calor. Això acaba afectant les condicions de confort i a la qualitat de l’aire dels recintes habitables.

Cal esmentar que els ponts tèrmics influeixen directament, amb major o menor severitat, en l’eficiència energètica dels edificis. De no trencar aquests ponts tèrmics, seria necessari augmentar la demanda de calefacció a l’hivern (perquè s’escapa la calor per ells) així com la demanda de refrigeració a l’estiu (per l’entrada calor).

En quins casos es produeix el pont tèrmic?

Hi ha alguns punts habituals de l’envolupant, a través dels quals es dissipa la calor. En la fase d’un projecte s’intenta disminuir la seva quantitat al mínim.

Aquests punts es poden classificar en les següents zones:

• Interacció de diferents acabats de façana: Cada vegada és més habitual fer servir més d’un tipus d’acabat en la façana, la qual cosa fa que la trobada entre dos materials diferents sigui complicat d’aïllar, ja que la junta que uneix els dos aïllaments, en molts casos, serà gairebé impossible de retacar uniformement.
• Intrusió dels elements estructurals en la façana: Els dos elements més habituals són el cantell del forjat i els pilars en la línia de la façana. Quan s’aïlla tèrmicament la paret de tancament, el cantell del forjat no es pot aïllar atès que, contra aquest s’aplicarà la capa final de la façana. És a través d’aquest cantell que queda desproveït d’aïllament, pel qual es produeix una dissipació de la calor. En el cas dels pilars ocorre el mateix, i fins i tot és major la pèrdua, perquè hi ha una superfície major que no està aïllada.
• Canvi geomètric de l’envolupant: El cas ideal per a evitar gairebé al màxim els ponts tèrmics és una façana totalment lineal, sense cap cos sortint ni entrant. No obstant això, la majoria de les edificacions tenen finestres, caixes de persiana, volades, etc. És a través d’aquests elements que es produeix el pont tèrmic i la pèrdua de calor. En el cas de les finestres, quan interacciona la paret de façana amb el brancal, hi ha molt poc espai per a continuar amb el gruix d’aïllament tèrmic, i la majoria de les vegades no s’aïlla. Les caixes de persianes acostumen a tenir un espai molt limitat, per la qual cosa pràcticament no incorporen un aïllament tèrmic (o amb una capa molt fina de Porex que ve de fàbrica).

Com facilitar el trencament dels ponts tèrmics?

Tal com hem esmentat amb anterioritat, per a evitar al màxim els ponts tèrmics és necessari tenir un aïllament tèrmic ininterromput al llarg de tota l’envolupant de la façana. Això és el que es coneix com a trencament del pont tèrmic. Si es fa servir un aïllant tèrmic projectat, en lloc de les plaques EPS o XPS, o les mantes de llana de roca, el resultat és considerablement millor perquè no existeixen juntes, ni tan sols en els baixants pluvials que creuen verticalment la façana. Usant un aïllament continu s’aconsegueix una transmitància tèrmica uniforme, la qual cosa redueix notablement la dissipació de la calor.

Un altre mètode és fer servir una façana ventilada, però té com a punt negatiu el manteniment.

Tenint en compte que la majoria de les edificacions són tradicionals, i per tant tenen una manera de construir discontínua, des d’Ignifugacions Generals, recomanem utilitzar marcs de fusteria de les finestres amb trencament de pont tèrmic (RPT). També és recomanable evitar l’ús de les persianes, substituint-les per finestrons (per exemple, de fusta) o un altre sistema que aporti foscor a l’habitacle.

Com a conclusió podem determinar que la clau per a facilitar el trencament dels ponts tèrmics comença en la fase de projecte, que és on han de plantejar-se les solucions constructives adequades tenint al cap la reducció de la pèrdua de calor, així com triar els materials ideals per a l’aïllament tèrmic. És necessari, també, un rigorós control de l’execució dels elements que intervenen en el risc de generar un pont tèrmic, seguint les estrictes directrius del projecte. És la manera de culminar en una envolupant capaç d’evitar la formació de les condensacions i de la posterior floridura en les zones dels ponts tèrmics.