Ignifugació dels Panells Re.Vita
Re.Vita neix per ajudar les marques a combatre la generació de residus amb un concepte clau: La recirculació. Transformen els residus tèxtils en un producte per a produir marxandatge immobiliari. Cada vegada més les firmes de retail aposten per una nova línia de negoci, l’eix principal gira al voltant de la sostenibilitat, i amb la finalitat que el 100% dels productes estigui fabricat amb materials reciclats o reutilitzats.
El procés de fabricació del teixit Re.Vita consisteix bàsicament en la trituració de peces tèxtils (en moltes ocasions pròpies de la marca del client), i sotmetre-les a un procés calorífic que fon el propi polièster present a la roba que actua de cola, sense necessitat d’afegir cap altre aglutinant. El producte final és una tela similar al feltre.
Una tasca d’investigació important va conduir, gràcies a una anàlisi dels clients, a visualitzar les característiques d’aquest nou material hidròfug, resistent a la calor i amb possibilitats de tall i mal·leabilitat. Si es fabriquen les mateixes teles anteriorment esmentades, es poden generar fàcilment teles de major gruix (o mantes), i si aquestes mantes passen per una fase de termopremsat s’obtenen unes plaques rígides que poden servir d’inspiració a molts dissenyadors per crear panells decoratius, mobles per a l’exposició, i fins i tot mòduls de provadors a les botigues de roba.
És evident que ens trobem davant d’un material que ofereix grans qualitats d’usabilitat, i sobretot està en la línia de la Reducció, Reutilització i Reciclatge dels residus (Les famoses 3R). No obstant això, gran part d’aquests elements estaran presents en recintes de pública concurrència, una categoria que exigeix uns paràmetres mínims de comportament davant diferents escenaris accidentals, entre ells el foc. Tots els elements han de complir una classificació de reacció al foc mínima perquè, en cas d’incendis, no col·laborin en la combustió, en la generació de fums o en el degoteig dels elements fosos per l’alta temperatura. És en aquest punt quan entra l’escenari IGNIFUGACIONS GENERALS per ajudar a modificar la classificació d’aquests elements.
Han estat alguns mesos d’investigació i desenvolupament del producte ignífug basat en un polifosfat, i la seva aplicació. La primera consideració va ser ignifugar les mantes tèxtils Re-Vita, i després sotmetre-les a un termopremsat per generar el producte final. Ràpidament vam veure que la manta tenia un gran pes perquè succionava amb excés el líquid ignifugant, i a més amb les altes temperatures del termopremsat es cristal·litzava el líquid ignifugant anul·lant així la substitució de l’oxigen per un derivat del nitrogen. Aquest procés era inviable.
Ens enfoquem en la ignifugació dels panells com a producte final en les seves fases de creació, però a causa de la seva baixa (no nul·la) porositat no podíem aplicar cap mètode d’aspersió o ruixat. Llavors només ens quedava forçar la introducció del producte ignifugant al tauler termosellat, i això només es pot aconseguir per la via del microencapsulat que consisteix a introduir aquests panells en un cilindre de buit i omplir-lo de producte ignifugant. D’aquesta manera gràcies al buidatge obliguem a que el panell s’impregni de líquid ignifugant i tingui un comportament acceptable davant del foc segons la normativa vigent de Reacció al foc en les zones de pública concurrència.
